Boira densa, que m’allunya de tot, fins i tot de la meva ombra, Què m’amagues? Deixa’m veure el camí que he de seguir.

Boira és aquest moment present on no pots veure el que va ser… ni el que serà. Certs períodes es presenten terriblement llargs i feixucs, d’altres breus i lleugers. Entre aquestes dues dimensions flotem, creient que trobarem el camí, sense saber que el camí sempre ha estat sota els nostres peus.