Fa molt de temps que l’Amer Kabbani no pot visitar Síria, el país d’origen del seu pare. El conflicte bèl·lic que hi persisteix des de fa més de deu anys ha creat una distància física i emocional amb una part de la seva família, que s’ha vist abodada a la desconnexió absoluta. Aquesta peça de circ, que dialoga amb els objectes, els cossos i el so per aprofundir en conceptes com la identitat, la família i les fronteres geopolítiques, neix de la resistència de perdre el passat.

Kabbani diu que portar —la tècnica acrobàtica del portador— és carregar físicament i emocionalment. És donar confiança i seguretat. És no dubtar ni un segon. És un ésser observador i pacient. És volar amb els peus a terra. És acceptar el teu lloc. És un pilar que, si es trenca, pot convertir-se en un enderroc difícil de reconstruir. Runa vol ser un espai alliberat on l’espectador reconstrueix des de la reflexió i el qüestionament personal.