L’hàbitat natural de qualsevol pallasso és l’escena, amb el seu públic. Però, què passa
quan es queda tot sol?

És darrere cortines on es barreja la persona i el personatge. On es desdibuixa la línia que els separa. Un limbo que no és l’escenari ni la vida real. És en aquesta frontera on es desenvolupa Solo.

Passin i vegin la intimitat d’aquest artista, les seves il·lusions i les seves pors. Vegin com es defensa de la soledat i la rutina amb imaginació i humor. Passin i vegin el que ningú veu. Una persona davant de si mateixa. Un actor sense públic, un pallasso quan ningú l’observa.