04 d'octubre.
20.00 h

Zloty

Argentona

Reivindicar la llibertat,
el temps lent per digerir.
Emoció, gust, oïda, tacte.
Retallar les distàncies.
Creure i créixer en el vincle,
i crear-lo.
Només queden les parets, brutes i arrugades…

El pallasso ens fa còmplices de la persona que l’habita per connectar amb el fracàs, la solitud i la nostàlgia amb ingenuïtat i desvergonyiment. Un relat íntim i esbojarrat que parla de llibertat, d’adversitat, de cruesa i de passió per una vida de circ ambulant.

Un espai físic i temporal on tot es possible, on es barregen les arts del pallasso, el teatre de gest i la música en viu amb piano, veu i clarinet. L’encara més difícil, el creure en l’impossible, l’endinsar-se en la boira i anar encara més enllà….